Vos, el meu cel
Ja no puc viure, no més puc cantar.
Quan per la finestra mire el cel clar.
Les vostres estreles vull abastar
amb elles al vostre cor arribar.
Dormir amb vos, per fi descansar
car fins la mort no podria acavar
aquest dolç castig que Deu em va imposar
però mai et podre abraçar ni besar...
EI!!! quin rellotge més xulo!! m'he quedat embadalida mirant com cauen les "boletes-temps"! Original.
ResponElimina