Unió impossible? (Part 2)

Si en la primera part d'esta entrada parlàvem de de videojocs ambientats en l'Edat Mitjana, ara seria convenient parlar de l'humanisme, al què ens hem acostat amb autors com Metge o Turmeda.
Possiblement tot el món sàpia que l'humanisme va comportar el renaixement, una època d'esplendor que va sorgir a Itàlia i es va estendre a molts punts d'Europa.
És precisament a Itàlia on té lloc la història del joc que tractarem hui, que no és un altre que l'Assassin's Creed 2.
En este joc d'acció en tercera persona encarnarem, igual que vam fer en el joc anterior (mirar primera entrada), a un membre de la germandat dels assassins, Ezio Auditore.
Ezio és fill d'un important banquer de Florència, que al seu torn també pertany a la Germandat, però que un dia és assassinat junt amb altres membres de la família Auditore. Apartir d'eixe moment el protagonista buscarà venjar les morts del seu sers volguts i per a això deurà recorre llocs com la seua pròpia ciutat, Florència, però també altres localitzacions com Venècia, Forli, Monteriggioni, Sant Gimignano i alguns pobles de la Toscana

Les ciutats medievals de la nostra terra (I)

Possiblement la ciutat medieval de major pes en la comunitat siga València. Este fet no es deu només perquè siga la capital de la nostra regió, sinó per tots els elements que típics de les ciutats medievals que presenta.
Entre ells es troba una moreria, una jueria, la catedral amb el famós "Micalet" i sobretot les muralles. De fet, València va estar envoltada no sols d'un conjunt de muralles, sinó per tres. El mas antic d'ells, de color morat, va ser construït pels romans. Posteriorment els musulmans van realitzar un ampliació, de color roig, que va perdurar durant set-cents anys, fins a la reconquista, període en què van ser destruïdes les dos muralla anteriors i contruides unes noves, de les que encara queden senyals.

"El senyor de les mosques" es no més un llibre?

Esta avaluació deviamos triar un llibre per a llegir, i crec que amb el meu he encertat. No és un altre que "El senyor dels mosques", que en ma opinió és un gran llibre; però és només això? No...

-El senyor dels mosques (la pel·lícula)

Pel·lícula de Harry Hook estrenada en 1990, que es basa de manera prou fidel en el llibre de William Golding. Entre les diferències que trobem podem ressenyar el que els xiquets es coneixen, ja que tots pertanyen a la mateixa academia militar i que els acompanya un adult, qui fuig d'ells, encarnant la el personage de la fiera

- Das Bus

Episodi de la mítica sèrie "Els Simpson" basat en l'obra de Golding. Este capitol ens narra com Bart, Llisa i la resta dels seus companys del col·legi de Springfield patixen un accident i desperten en una illa deserta on, igual que en llibre en què es basa, hauran d'aprendre a conviure i a sobreviure a la temible fiera

-The lord of the flies



Canció del mític grup heavy-metal Iron Maiden, composta cinc anys despres la creación del film, per la influencia que va tindre aquest en els membres del grup. Va apareixer per primera vegada en el disc The X Factor, de 1995, però després es van fer diferents versions

Eiximenis i el comportament a l'aula

De tots és sabut que en la nostra societat l'educació és la base del creixement i l'expansió. Aquesta educació prové, principalment, dels col·legis, instituts i universitats. És necessari que es respecten aquestes institucions i es mesuren les nostres accions perquè l'educació continue sent possible.
La primera cosa que cal tindre en compte és el comportament el moment que s'arriba a classe. No es pot entrar de qualsevol manera, procura no donar crits quan saludes els teus companys i sobretot, tracta de ser sempre puntual, quedaràs en evidecia si arribes a l'aula i la classe ja ha començat.
Quan ja allà començat la classe no parles amb els companys del voltant, si ho fas que siga en un to molt davall. A l'hora de fer un comentari dirigit al professor o professora mai li interrompes, alça-la mà i parla quan et donen permís.
Un altre moment a tindre en compte és el canvi de classe. Quan l'hora anterior haja acabat la primera cosa que has de fer és guardar els llibres d'eixa assignatura i traure els de la següent. És recomanable que no isques al corredor llevat que hages de canviar d'aula.
Per ultim, quan s'aproxime el final del dia mai has d'impacientar-te i mirar el teu rellotge, podria donar la impresió que la classe et resulta avorrida, i si el professor es dóna compte potser trobes una desagradable sorpresa en les notes.

Diccionari per a ociosos

Que es l'orgull?
No es facil d'explicar
L'esser humà, per la seua propia natura, te tendencia a la competició. En un mon on, posiblement ara no tant, cal lluitar per aconseguir el menjar de cada dia, el mijor menja sempre, la resta no.
El mijor home, o dona, ve definit per una serie de caracteristiques que provoquen la seua superioritat. Però que pot ocorrer si realment no se tenen eixes caracteristique? Es poden aprofitar de nosaltre?
Posiblement ho faran si s'adonen que som més debil, per això cal que en aquesta vida tots siguem actors.
Però sempre tenint en comte que no tenim que sobreactuar, perque això es l'orgull

Com acomiadament, ací teniu una bona canço, que parla, precisament, d'orgull:

Els meus vots a mijor bloc

Els meus vots a mijor bloc són per a:

-Ningú: Pot ser ahir vau entrar al meu bloc i vau vore els meus vots, pero he decit anular-los. He tingut problemes amb company pel simple fet dels meus vots i per això he decidit no votar.
Potser no estigueu molt d'acord amb mi, però es la meua desició i si us pareix malment no teniu perque votar-me

Cronica de la secundaria (part 4)

Com feia anys que no em passava, em vaig posar nerviós abans que l'estiu s'acabara. Igual que com em passà tres anys abans quan acabava la primària, em vaig adonar de que l'ESO també acabava i el Batxillerat no anava a ser fàcil.
La primera cosa que vam fer en arribar a l'institut va ser dirigir-nos a la nostra nova classe, en el segon pis de l'edifici nou, just al creuar el pont.
A la poca estona d'estar esperant en el corredor arribà el que seria el nostre nou tutor, Julián del Barrio, que resultà ser un dels professors més curiosos que he tingut mai. Quan es presentà ens va dir que a banda de tutor seria el nostre professor de matemàtiques, com solia ser costum (tres dels meus quatre tutors en l'ESO van ser els meus professors de matemàtiques).
En quant van començar les classes amb el no vaig tardar a perdre la por a les matemàtiques que havia guanyat l'any anterior. Julián tenia un mètode curiós per a ensenyar, i al contrari del que es puga pensar, era molt efectiu, almenys amb mi. Simplement es dedicava a explicar a la pissarra, nosaltres preníem apunts i en casa ens les apanyàvem, és a dir, no manava deures, però si no practicaves tindries problemes amb l'examen.
D'altra banda, els professors eren prou agradables, excepte u. No estic acostumat a queixar-me dels professors, però la veritat és que la meua professora de valencià de quart no va ser molt agradable. Diguem que opine que un professor té unes funcions i no pot sobrepassar-les, igual que no ho fà un alumne. Resumint, per al meu gust, massa “tiquismiquis”, i torne a recordar que no em queixe normalment dels professors.
Un dels episodis que més em va molestar va succeir quan ens presentà a un d'eixos concursos de la UJI que donaven tanta feina i que mai guanyàvem. Se suposa que aquestos eren concursos creatius, però Elena, que així es deia la professora, mai ens deixava pensar en res.
Com anava dient, en un d'eixos concursos havíem de realitzar un dibuix relacionat amb l'aigua. La veritat és que jo vaig treballar molt en eixe treball i als pocs dies d'entregar-se'l m'ensenyà el model definitiu, que s'assemblava poc a què havia fet jo, ja que estava molt retocat amb l'ordinador.
Amb la resta de professors tot es resumia a donar-nos classe i a recordar-nos que cada vegada quedava menys per al Batxillerat. Gran part de la culpa d'això la tenien, per exemple, el psicòleg, que cada cert temps ens donava xarrades sobre les nostres opcions, si volíem anar a mòduls, fer batxiller, etc.
Mentrestant, fora de l'institut, la situació era prou roïna. A la cada vegada més greu crisi econòmica calia sumar els cada vegada més morts que anava deixant la grip A. Almenys els barcelonistes teníem el consol que el nostre equip estava fent una temporada històrica.
En acabar el curs i assumir que s'havia acabat la secundària, arribà el viatge a Itàlia. Jo ja havia estat a Florència i Pissa, però va ser tan increïble que no podia resistir-me a repetir-ho. La veritat és que en general m'ho vaig passar molt bé i, sobretot, vaig conéixer bé a la que ara és una gran amiga meua, Andrea.
Però com ja he dit, el viatge va ser bo en general, també va tindre coses roïnes, com alguns companys que m'haguera agradat no conéixer, o la sensació que em vaig emportar que una part molt personal de la meua vida havia de canviar encara que hi haguera gent que no voldria afrontar-ho. Finalment el temps (l'estiu) em va donar la raó. Possiblement esta ultima part siga difícil de comprendre, però els que de veritat em coneguen ho entendran. Aquest és un tema personal, i només vull que ho sàpia la gent que més m'importa