dijous, 28 de gener del 2010
Diari de lectura: Final
Bon dia¡
Torne a escriure per contarvos les ultimes impresion que he tingut del Tirant, ja que l'he terminat de llegir. De tot el que he pogut sentir crec que destaca, sobretot, la desilusió que provoca la conclusió del llibre a qui l'espera amb ansia. Vull dir que el final daquesta edició de Tirant lo Blanch no es pot considerar un final al us: es queda completament obert, per introduir la part de Tirant a Àfrica. Però el problema no és que siga un final obert, sinó com la trama de l'història et porta cap eixe final amb la situacio de la tormenta que arrastra el vaixell cap la mar en un context que, per a la meua opinió, i remarque opinió, està massa agafada pels pèls.
A més, hi aparaixen desopte personatge amb un papel prou curt, que donen la sensació de estar en un lloc determinat no més per omplir forats deixats en l'argument, com es el cas de un dels cosins del Tirant, el vescomte de Branches.
Després de reflexionar un poc sobre l'opinió de tot el llibre, l'escriure.
Fins al proxim comentari¡
dimecres, 27 de gener del 2010
Lletra de batalla
Senyor Dani Jurado Sánchez, habitant de Castelló de la Plana i capità de l'imperi galactic de l'il·lustre Lord Shepard, i amb el poder otorgat per Deu, el retpe a vos Victor Felip Andreu.
Deu m'ha encomanat defendre el meu regne dels infidels, però, a més, fer sofrir els infidels arrogants, com vos senyor Victor Felip, que sou el pitjor i més cobard de tots els que el món a conegut mai en la seu història.
Com jo, al contrari que vos, soc un cavaller amb honor, valentia i generositat, vosté podrà escollir la defensa, ja siga un escut o la propia pell. Però, a canvi, jo escolliré l'armament que portarem: una espasa d'1,35 centimetres de ferro i una destral, formada per una peça silex lligada al mànec amb corda de cotó.
Per supost, l'enfrontament serà una lluita a tota ultrança. Si vos acepteu, la batalla tindrà lloc el dia 28 de gener a les 2 en punt, tras l'eixida de l'escola de cavallers.
Si vos acepteu, perque no fer-lo provocaria la perdua del poc honor que te, i en cas de que voste guanye la confrantació, pasaria a ser el propietari legal de totes les terres que són de la meua propietat, però, si com es provable, vosté mor, el vostre poble deurà deixar Castelló per sempre.
Li pregue una rapida contestació que pot donar ha aquest missatger, que és de la meua confiança.
Diari de lectura III
Abans que res, ha tots el que s'han molestat en llegir els meus comentaris els tinc que demanar que perdonen que haja tardat tant de temps en escriure una nova edició de Diari de Lectura, però he tingut un problema: sembla que la seua extensió és massa curta, per això he decidit llegir sis capitols, i no tres, abans d'escriure la nova entrada. Disculpeu¡
Ara si, parlare de les sensacions que he tingut amb aquestos nous sis capitols. Si en l'altra entrada deia que havia millorat, ara he de dir que no tinc les mateixes impresions. El llibre s'ha quedat estancat a un nivell, ni pitjor ni millor, però això el torna massa repetitiu: trobem un batalla que Tirant guanya gracies a una estrategia prou singular al principi i posteriorment trobem al protagonista amb Carmesina, moment en el qual perd tota la seua valentia i seguretat.
A més, concretant en les batalles, es pot vore un esquema molt clar: en un principi la batalla es veu perduda però de sopte Tirant li dona completament la volta gracies a una de les seues estrategies, que si es pot dir, en ocasions molt surrealistes, com en el cas de la batalla marítima que trobem al capítol deu.
A part la comprensió s'ha tornat més complicada, sobretot per la quantitat d'enemics: el Soldà, el duc de Macedonia, el rei d'Egipte, el rei de l'india, Gran Caramany, etc. Arriba un moment en el qual no sap qui es mort, qui viu o amb qui està lluitant Tirant.
Potser he sigut massa critic, peró es el que pense.
Tranquils¡ No tardaré en fer el que posiblement siga l'últim diari
Adeu
Ara si, parlare de les sensacions que he tingut amb aquestos nous sis capitols. Si en l'altra entrada deia que havia millorat, ara he de dir que no tinc les mateixes impresions. El llibre s'ha quedat estancat a un nivell, ni pitjor ni millor, però això el torna massa repetitiu: trobem un batalla que Tirant guanya gracies a una estrategia prou singular al principi i posteriorment trobem al protagonista amb Carmesina, moment en el qual perd tota la seua valentia i seguretat.
A més, concretant en les batalles, es pot vore un esquema molt clar: en un principi la batalla es veu perduda però de sopte Tirant li dona completament la volta gracies a una de les seues estrategies, que si es pot dir, en ocasions molt surrealistes, com en el cas de la batalla marítima que trobem al capítol deu.
A part la comprensió s'ha tornat més complicada, sobretot per la quantitat d'enemics: el Soldà, el duc de Macedonia, el rei d'Egipte, el rei de l'india, Gran Caramany, etc. Arriba un moment en el qual no sap qui es mort, qui viu o amb qui està lluitant Tirant.
Potser he sigut massa critic, peró es el que pense.
Tranquils¡ No tardaré en fer el que posiblement siga l'últim diari
Adeu
dilluns, 18 de gener del 2010
Diari de lectura II
Hola, ja va sent moment de tornar a informar, ja que he llegit del capitol III fins al VI. Aquesta part crec me m'ha agradat més que la primera, ja que les estrategies que utilitza Tirant per guanyar els moros a Macedònia són molt interesants, a més de la part on l'esclau de Soldà es converteix en un agent doble.
Opine que pel moment el llibre està mijorant, espere que continue així¡
Fins el próxim diari¡
Opine que pel moment el llibre està mijorant, espere que continue així¡
Fins el próxim diari¡
dimecres, 13 de gener del 2010
Diari de lectura: Tirant lo Blanc
Fa poc que he començat a llegir el Tirant, però ja estic al capitol III. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la gran diferencició de temes que trobem entre els dos primers capítols, sobretot de temàtica amorosa, i el trecer, que és molt bèl·lic.
A més, el personatge de Tirant m´ha fet pensar: pot creure algú que el seu regne es pot salvar simplement per un home?
Una altra cosa que m'ha paregut curiosa es la declaració de Tirant, amb un mirall. Posiblement si algú fera això ara seria, com a mínim, graciós...
To be continued
A més, el personatge de Tirant m´ha fet pensar: pot creure algú que el seu regne es pot salvar simplement per un home?
Una altra cosa que m'ha paregut curiosa es la declaració de Tirant, amb un mirall. Posiblement si algú fera això ara seria, com a mínim, graciós...
To be continued
Subscriure's a:
Missatges (Atom)