Abans que res, ha tots el que s'han molestat en llegir els meus comentaris els tinc que demanar que perdonen que haja tardat tant de temps en escriure una nova edició de Diari de Lectura, però he tingut un problema: sembla que la seua extensió és massa curta, per això he decidit llegir sis capitols, i no tres, abans d'escriure la nova entrada. Disculpeu¡
Ara si, parlare de les sensacions que he tingut amb aquestos nous sis capitols. Si en l'altra entrada deia que havia millorat, ara he de dir que no tinc les mateixes impresions. El llibre s'ha quedat estancat a un nivell, ni pitjor ni millor, però això el torna massa repetitiu: trobem un batalla que Tirant guanya gracies a una estrategia prou singular al principi i posteriorment trobem al protagonista amb Carmesina, moment en el qual perd tota la seua valentia i seguretat.
A més, concretant en les batalles, es pot vore un esquema molt clar: en un principi la batalla es veu perduda però de sopte Tirant li dona completament la volta gracies a una de les seues estrategies, que si es pot dir, en ocasions molt surrealistes, com en el cas de la batalla marítima que trobem al capítol deu.
A part la comprensió s'ha tornat més complicada, sobretot per la quantitat d'enemics: el Soldà, el duc de Macedonia, el rei d'Egipte, el rei de l'india, Gran Caramany, etc. Arriba un moment en el qual no sap qui es mort, qui viu o amb qui està lluitant Tirant.
Potser he sigut massa critic, peró es el que pense.
Tranquils¡ No tardaré en fer el que posiblement siga l'últim diari
Adeu
Ara si, parlare de les sensacions que he tingut amb aquestos nous sis capitols. Si en l'altra entrada deia que havia millorat, ara he de dir que no tinc les mateixes impresions. El llibre s'ha quedat estancat a un nivell, ni pitjor ni millor, però això el torna massa repetitiu: trobem un batalla que Tirant guanya gracies a una estrategia prou singular al principi i posteriorment trobem al protagonista amb Carmesina, moment en el qual perd tota la seua valentia i seguretat.
A més, concretant en les batalles, es pot vore un esquema molt clar: en un principi la batalla es veu perduda però de sopte Tirant li dona completament la volta gracies a una de les seues estrategies, que si es pot dir, en ocasions molt surrealistes, com en el cas de la batalla marítima que trobem al capítol deu.
A part la comprensió s'ha tornat més complicada, sobretot per la quantitat d'enemics: el Soldà, el duc de Macedonia, el rei d'Egipte, el rei de l'india, Gran Caramany, etc. Arriba un moment en el qual no sap qui es mort, qui viu o amb qui està lluitant Tirant.
Potser he sigut massa critic, peró es el que pense.
Tranquils¡ No tardaré en fer el que posiblement siga l'últim diari
Adeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada