Què és l'amor? Es podria dir que ho podem enfocar amb diferents punts de vista. En primer lloc el punt de vista científic, en el cas de que aquest tipus de terme siga compatible amb aquest tipus d'anàlisi, podriem començar per una definició “oficial”: Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa.
Esta definició esta molt bé però possiblement no acabe d'aclarir-ho tot. En altres lloc podem trobar l'amor com a reacció a la sèrie d'estímuls que indiquen la compatibilitat sexual entre diferents individus amb fins, generalment, reproductius.
Si, aquesta definició plena molts dels buits de l'anterior, però al meu parer és simplement un intent racional d'explicar el que no necessita comprensió de la raó. Potser el que dic sona un poc confús, però es pot resumir fàcilment en un exemple molt simple. Si una persona sense res a vore amb aquest terme ens pregunta que és l'amor, que definició usaríem per a respondre? La primera? La segona? No, crec que cap d'eixes podria ser completament valida.
Possiblement aqueste seria el moment en el qual els autors d'estes definicions em dirien que oferira jo una mas valida, mes correcta, que s'ajuste mes al que realment és l'amor. I, si, possiblement podria intentar-ho però no tardaria molt de temps a aparéixer algú que em diria que la meua definició no és correcta i el procés tornaria a començar.
Per això m'agradaria oferir una quarta opció, una indiscutible. Eixa opció que fóra completament diferent per a cada persona, però igual de valida per a tots.
A estes altures els que estigueu llegint açò estareu pensant que em faig l'interessant, que parle molt però no dic res. Tranquils, no sóc tan hipòcrita. Voleu la meua resposta? Ací va:
-L'amor ho és tot
-L'amor no és res
-L'amor és una persona
-L'amor sóc jo
-L'amor és un dissabte al llit
-L'amor són els amics
-L'amor és el que tu vols que siga, tot allò que et servisca de suport, allò pel que vius, eixa part del teu cap que et fa buscar una resposta a la pregunta: Què és l'amor?
Marqueu la vostra resposta
Catalunya Nova és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa. Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el Camp de Tarragona. La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.
El feudalisme (segles XI-XIII) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.
Ramon Berenguer III: Nasqué l'11 de novembre de 1082 a Rodés sent fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva muller Mafalda de Pulla-Calàbria, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona. L'assassinat del seu pare pocs dies després del seu naixement va causar una greu commoció, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat Ató, per posessionar-se de Carcassona i Rasès, mentre que a l'interior es produïen divisions i enfrontaments que van finir el 1086, quan el seu oncleBerenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, va acceptar la tutoria del nebot i el compromís d'associar-lo al govern. Amb la marxa del seu oncle a Terra Santa, vers el 1097, va començar a poder regnar en solitari
