Cronica de la secundaria (part 3)

Va començar tercer, i no vaig tardar en adonar-me que eixe any tot canviaria. Com ja era costum ens van portar a la nostra nova aula, tots els professors es van presentar i al segon dia van començar les classes pròpiament dites. Aquesta vegada era difícil queixar-se dels companys. La veritat és que en classe hi havia un ambient molt agradable.
Dels professors tampoc podia tindre queixa. Vaig tindre alguns de què em recorde més que d'altres, com per exemple, Fina la professora de matemàtiques, per a la que al llibre faltaven exercicis; o Quique, el nostre professor de castellà, que va vindre com a substitut de Charo, a la que jo coneixia bé de l'any anterior, però per problemes de salut va tindre que anar-se un mes després de començar les classes.
Pel que fa a les assignatures realment vaig notar un canvi important, inclús més que el canvi de sext a primer d'ESO. Van aparéixer assignatures noves com per exemple Física i Química i algunes què ja tènia altres anys van augmentar molt de dificultat com per exemple matemàtiques, assignatura en què vaig fregar en diverses ocasions el cinc, sobretot en l'examen exclusiu de problemes d'equacions, que a banda de complicats mai se m'han donat massa bé.
Una assignatura de la que no puc dir el mateix és valencià, ja que tinc la sensació que eixe va ser l'any en què més vaig aprendre de la llengua de la meua terra. Va ser una combinació d'un bon llibre de text i una bona professora: Ana Tena.
No sols era la meua professora de valencià, sinó que també la tutora i tot i que no podia donar classe sense un silenci sepulcral, ens réiem molt amb ella.
Recorde una de les anècdotes que ens va dir, que a partir d'eixe moment recordaríem com els negres d'Ana Tena. Ens va esplicar, que sent tutora d'un altre curs anys arrere, va anar de viatge amb els seus alumnes. Mentres anaven amb autobús per una carretera uns alumnes van començar a traure-li el dit a uns negres que havien fora, amb tan mala pota que l'autobús va parar en un semàfor, els negres van pujar i Ana va tindre que fer meravelles per a aconseguir que aquestos baixaren sense que li passara res a ningú.
Tot i que a mi sempre em va paréixer bona professora vam començar a apreciar-la de veritat quan va haver de faltar un mes, ja prop del final del curs, en el que vam tindre de substitut a un professor anomenat Genís, que era de tot menys un professor de valencià.
Fora com fóra aconseguirem suportar-ho, i per a quan va tornar la nostra tutora ja quedava poc de temps de classe i s'aproximava l'estiu. Per a rebre-ho com li corresponia s'organitzà una excursió a Port Aventura que va ser increïble, ens ho passarem genial, i inclús vam poder convéncer la nostra professora de tecnologia, Verónica, de que es pujara amb nosaltres al Furius Baco, una atracció acabada d'obrir que gallejava de passar de 0 a 130 km/h en menys de tres segons.
En l'àmbit de l'extraescolar el que més ens sonava era el nom d'un polític americà, Barack Obama, que estava arrasant en les primàries de la gran majoria d'estats del seu país. No sols era un esdeveniment per a Amèrica, el fet que fora afroamericà li reportà la simpatia de mig món, que no va tardar en vore un home de color en la butaca presidencial de la Casa Blanca.
Més prop de casa, i en l'hambit esportiu, eixe any es caracteritza per una “gesta” que un any arrere s'hauria cregut impossible, la selecció espanyola de futbol guanyà el títol de campiona d'Europa, avivant les esperances d'aconseguir el mundial, que és juga aquest estiu a Alemanya.